Com és?

La Vall d'en Bas és un indret idílic, un espai per veure, viure i gaudir de la natura. Des de temps llunyans, home i medi hi han sabut conviure en una relació de respecte mutu. 

Situada a la capçalera del riu Fluvià, la gran plana de la Vall està embolcallada per serrats i carenes encinglerades, com són la  serra del Corb i la serra dels Llancers, i presidida pel Puigsacalm. Aquest, amb una alçada de 1515 metres, és un dels emblemes d'aquest paratge natural. Els boscos de faigs, alzines i roures, i els prats barrejats amb camps de conreu acaben de definir la fisonomia de la zona.

Panoràmica del perfil muntanyenc amb l'església de Joanetes.

UN XIC D'HISTÒRIA 
El municipi de la Vall d'en Bas fou creat l'any 1968, quan va tenir lloc la fusió dels antics municipis de Sant Privat i Sant Esteve d'en Bas, la Pinya i Joanetes. Amb aquesta unificació es recuperava part de l'estructura de l'antic vescomtat de Bas, i es convertia així en un dels municipis més grans de la Garrotxa. 

La concentració de terrenys agraris entre els pagesos i la creació de la cooperativa d'agricultors, a principis dels anys 70, van donar un bon impuls a l'activitat agrícola de la Vall. Així, es començà a definir l'entramat de carreteres per comunicar els diferents pobles i veinats, resultant un aspecte molt semblant al que podem observar actualment.  

PATRIMONI CULTURAL 

Ermita de Sant Quintí

Al llarg i ample del territori municipal hi ha un gran nombre d'ermites romàniques, algunes de les quals es remunten a poc més de l'any 1000. Algunes d'elles són la de Sant Quintí, Sant Mateu, Sant Ximplí i Santa Magdalena del Mont. També d'estil romànic, trobem les esglésies de Sant Esteve d'en Bas, Sant Romà de Joanetes, Sant Privat d'en Bas, Santa Maria de la Pinya i Sant Joan dels Balbs.

Pel que fa a l'arquitectura rural, destaquen les pairalies de Massegur, el Tarrús i Torre de la Clapera entre d'altres. També hi podem trobar la masia de Verntallat, lloc de residència del famós cabdill dels pagesos Francesc de Verntallat, del segle XV.

Els hostalets d'en Bas

La Vall d'en Bas compta amb dos nuclis catalogats com a conjunts històrics-artístics: la vila del Mallol, que fou capital administrativa del comptat de Bas durant segles, i el nucli d'Hostalets d'en Bas, que deu el seu nom a uns hostals situats al peu de l'antic camí ral, entre Vic i Olot. Les balconades de fusta curulles de geranis són una de les imatges més pròpies d'aquest indret.

BASENCS CÈLEBRES

Si hi ha un personatge històric associat a la Vall d'en Bas digne de ser recordat, aquest és Francesc de Verntallat. Nascut l'any 1429, va créixer en un moment de crisi de la societat feudal. La pagesia ja no podia suportar més els abusos a què eren sotmesos per part dels senyors feudals. Es començava a escoltar un lema: "el temps de la servitud ja ha passat".

Francesc de Verntallat encapçalà la primera revolta remença i, amb la seva capacitat de lideratge i negociació, va aconseguir del rei Ferran II la sentència de Guadalupe. D'aquesta manera es van abolir la remença personal (pagar una gran quantitat de diners al senyor si s'abandonava el mas), els mals usos i el dret de maltractar, entre d'altres. 

Finalment, els pagesos s'havien pogut alliberar de la servitud personal a què havien estat sotmesos durant dotze generacions.